RESUM DE LA VIII JORNADA DE DIFUSIÓ D’INICIATIVES DE CUSTÒDIA DEL TERRITORI A BALEARS

Dedicada a “LA CUSTÒDIA MARINA I LITORAL”

Data: 29 de setembre

Hora: de 16 a 19h

A continuació es resumeixen les diferents xerrades que vàrem tenir el plaer de presenciar a la jornada. Aviat es podran consultar les gravacions audiovisuals i les presentacions.

  • Aturo Boyra, Oceanográfica. Ens va explicar els detalls del procés participatiu que ha dut a la creació de diverses Microreserves Marines a les Illes Canàries, com a resultat de la feina conjunta entre l’entitat i la societat civil. Es tracta de zones amb un alt valor natural, algunes d’elles formen part de la Xarxa Natura 2000, i alhora amb un bon grau d’ús públic. Pel procés participatiu varen crear un “Foro”, en el sí del qual s’han anat treballant diversos eixos i temàtiques, gràcies al qual han pogut prendre decisions participades respecte aquestes àrees i la seva gestió. Els bons resultats obtinguts amb aquesta manera de fer els han valgut el reconeixement social i també l’interès de l’administració en conèixer millor el que fan i donar-hi suport. A destacar el sistema d’indicadors que varen crear per a poder avaluar en el temps l’èxit de les mesures emprades i accions posades en marxa, així com el grau d’avanç dels objectius marcats. També notable el lema “Me cuido, te cuido, cuidamos”, una eina que varen crear pel procés participatiu i que enguany ha rebut un premi nacional, basada en 5 principis: les nostres capacitats, els nostres privilegis, el nostre poder, la nostra responsabilitat i la cura que podem oferir” i que té com a peça clau conèixer els nostres interessos particulars i no posar-los mai per sobre dels interessos comuns.
  • Jordi Sánchez, Submón. Ens va presentar dues iniciatives que duen a terme mar endins: una amb acords de custòdia com a tal i l’altra basada en el mateix principi però sense acords signats. La primera és “Els Canyons del Maresme”, amb l’objectiu de protegir un espai de valor i també una espècie com és el cap d’olla gris. La segona és més recent i radica en un petit espai en el que es vol protegir la posidònia i la diversa comunitat associada. Cal tenir en compte les particularitats de la mar a l’hora de plantejar els acords de custòdia: dificultat per a delimitar les zones més enllà del paper, absència de propietaris privats i confluència de diverses administracions competents, etc. En el cas dels Canons del Maresme, va ser clau l’esforç per implicar el sector nàutic, el pesquer i els ajuntaments implicats. Gràcies a això es va crear una xarxa de col·laboradors en la que van participar totes les confraries de pescadors i un bon nombre de navegants esportius, als qui varen donar formació sobre identificació de cetacis i bones pràctiques d’aproximació als cetacis. A destacar la feina feta amb els pescadors artesanals per donar un valor afegit al seu peix, creant l’etiqueta “Peix de custòdia” per diferenciar el seu producte i fent una feina per arribar als consumidors a través de diverses peixateries i l’organització de tallers gastronòmics. Pel que fa els ajuntaments, van ser clau les cartes de suport que varen signar la gran majoria de consistoris en la que s’establiren compromisos a dues bandes, el que va permetre fer accions de forma coordinada i arribar per altres canals a la societat. També varen fer molta feina per a donar a conèixer el projecte a la gent local: tríptics, vídeo, articles en premsa, aparicions a la ràdio, sortides populars a l’espai, etc. Pel que fa la segona iniciativa, es tracta d’un espai en custòdia més petit en el que Submon pretén establir un laboratori natural en el que aprendre sobre la regeneració de posidònia, a més de proporcionar un entorn per a la formació en tècniques d’estudi de flora i fauna marina.
  • Fernando García, Equilibrio Marino. Vàrem tenir la sort d’escoltar aquesta xerrada sobre les iniciatives de l’entitat per a recuperar i mantenir ecosistemes marins amb la visió de que els resultats obtinguts reportin beneficis tant ambientals com socials i econòmics. En Fernando va arrencar amb un breu vídeo sobre la feina feta pel seu pare i col·laboradors per protegir una reserva marina a la costa entre Granada i Màlaga, declarada a la fi però ara per ara només sobre el paper. Un emotiu inici que ens recorda el lligam emocional que tenim amb la mar i que servia d’homenatge a en Manolo Fernández, que ens havia deixat just feia 10 dies. Seguidament va xerrar sobre les seves iniciatives al Mar de Alborán sobretot i del seu interès en centrar-se en Àrees Marines Protegides (AMP), així com de la feina d’assessorament que fan en l’àmbit de l’ecoturisme nàutic i de busseig. El seu projecte “Brigada del Mar” inclou tota una sèrie d’accions com la vigilància d’espècies invasores, el seguiment de praderies de posidònia (escasses a la costa andalusa), etc. que es realitzen amb la col·laboració d’agents implicats i de la societat civil. Altra iniciativa és “Parques de Arrecifes Artificiales”, una novedosa forma de protegir un espai marí a través de la sol·licitud d’una concessió de l’espai, el que implica pagar un canon i permet a l’entitat actuar com a “gestors”, a Canàries varen posar en marxa aquest model a un espai en el que varen crear un escull, la colonització natural del qual ha suposat un augment notable de la biodiversitat. La tercera iniciativa que ens va presentar va ser la de “Participación Social en la Costa del Sol” amb un esdeveniment anual anomenat “Unidos por el mar” que va per la 6ª edició i que reuneix a més de 500 persones cada any entorn a diversos temes relacionats amb el medi marí, amb l’objectiu principal de mostrar la pluralitat de persones i sectors interessats en la protecció de la mar a la Costa del Sol. A partir d’aquí i gràcies al model de microàrees marines creat a Canàries, han arrencat amb la creació de 2 d’aquestes microàrees i els seus fòrums de participació corresponents. Actualment fan molta feina en un altre projecte: “S.O.S. Corales” pretén protegir una població única de coralls al Mediterrani, amb dues espècies molt rares i amb gran valor, com tots els coralls, com a indicadors, embornals de carboni i creadors de substrat. Es tracta d’una Zona Especial per a la Conservació (ZEC) de la Xarxa Natura 2000, que va ser declarada fa molts anys però en la que no hi ha cap tipus de gestió. Els greus impactes de les arts de pesca, sobretot de l’arrossegament, i d’altres factors com els microplàstics, n’han perjudicat greument les seves poblacions i cal actuar per a frenar al seva pèrdua. Primer de tot van fer-hi estudis per conèixer bé la situació i estat de la zona; després varen establir diverses fases de treball, en la que varen implicar a sectors interessats com els bussejadors, que ajudaren per exemple a la retirada de residus. També varen crear és “guarderías de corales” amb la intenció de recuperar tots els fragments de coralls trencats i provar de donar-los una segona oportunitat a un espai controlat; han aconseguit prou èxit i sembla que hi pot haver un futur per aquestes comunitats. Al llarg de tota la xerrada ens va mostrar vídeos realitzats per Equilibrio Marino, ja que també es dediquen a produir documentals sobre el medi marí i fan un gran esforç de divulgació i conscienciació.
  • Antonio Ruíz, FRECT. Aquesta última xerrada es va centrar en les aliances público-socials, un tema essencial pel desenvolupament de la custòdia marina, doncs cal fer encara molt de camí per a facilitar aquesta col·laboració entre entitats de conservació i administracions públiques. Així, estem davant un tema encara de poc recorregut a nivell estatal, però que genera una demanda creixent amb les nombroses iniciatives a l’àmbit marí/litoral que estan sorgint, com en el cas de Balears. Les administracions estan avesades a aquest tipus de col·laboracions a l’hora de construir una carretera, per exemple, però quan es tracta de la conservació del medi ambient no ho estan gaire i costa realment fins i tot plantejar-les. Es podria dir que hi ha certa desconfiança cap a les entitats que s’hi acosten o cap al tipus d’iniciatives que es proposen, potser pel desconeixement de la manera de funcionar d’una entitat de conservació i, sobretot, per la manca de referents i de vies clares per on treballar aquesta col·laboració. Per aquesta raó cal aclarir i definir el marc normatiu i competencial en el que aquestes aliances es poden donar i justament amb aquesta intenció s’està treballant en un document que reculli tot el necessari per aclarir el màxim possible tots els dubtes que sorgeixen al respecte, a mode de “caixa d’eines” que permeti a les entitats xerrar amb propietat sobre el tema i, d’altra banda, a l’administració visualitzar les possibilitats de col·laboració que la normativa ofereix. A destacar la importància de definir bé la governança i els diferents models aplicables a l’àmbit marí/litoral o, dit d’una altra manera, a zones dins el Domini Públic, ja que és el concepte clau a l’hora de plantejar les possibles col·laboracions entre l’administració i les entitats. També cal tenir clar que la custòdia del territori té dos components bàsics, i en certa manera més filosòfics que pràctics, que són que les iniciatives tinguin un objectiu principal que sigui d’interès comú i que hi hagi una col·laboració mínima entre entitat de custòdia i propietat de la zona d’actuació; tenint això ben clar, podem donar cert marge a la custòdia del territori i evitar centrar-la només en l’existència d’acords signats entre les parts, ja que de vegades això no arriba a passar. En el cas de l’àmbit marí/litoral, en ser dins el considerat Domini Públic, la dificultat afegida de no tenir un propietari clar (ho és la societat en el seu conjunt) sembla un obstacle complicat de superar. Si tenim en compte, però, que la normativa sí aclareix quina administració hi té les competències o la responsabilitat de la seva gestió, podem facilitar el camí per aconseguir aquestes aliances amb l’objectiu de que les entitats contribueixin a fer efectiva una bona gestió dels valors que acullen aquests espais, mai d’usurpar-ne les competències. Com millor feina prèvia facin les entitats per generar interès per part de l’administració i fomentar la col·laboració, facilitant el camí per a les aliances, més a prop tindran la possibilitat d’arribar a establir aquests acords.

Idees clau que varen sortir al llarg de la jornada:

  • La societat civil organitzada pot ser part de la gestió d’un espai marí.
  • La participació social en una iniciativa de protecció del medi marí pot ser una bona manera d’aconseguir que les administracions competents s’hi impliquin i hi facin feina.
  • Un bon sistema d’indicadors d’avanç de les iniciatives és clau per a l’eficiència i eficàcia de la feina.
  • Treballar una matriu clara i participada d’objectius permet establir prioritats i planificar accions enfocades a aconseguir-los.
  • “Me cuido, te cuido, cuidamos”, conèixer els nostres interessos particulars i no posar-los mai per sobre dels interessos comuns. No entrem en el joc “Què passa amb lo meu?”
  • El repte d’arribar a acords a un espai difícil de delimitar i on no hi ha un propietari privat.
  • És clau implicar els sectors relacionats amb la iniciativa: pescadors, navegants, bussejadores, administració…
  • Molt important: comunicar el que la iniciativa a la població en general i especialment a la local, per a que sàpiguen què s’està fent, per què, etc.
  • Hi ha normativa sobre bones pràctiques que es desconeix pels diferents sectors associats a la mar; fer un esforç per apropar-los-la és una feina necessària.
  • És essencial identificar els atractius de la iniciativa a l’hora de cercar aliances i comunicar a societat i sectors afectats.
  • Cal involucrar els ajuntaments, de forma que coneguin el que es vol fer i puguin contribuir a establir els compromisos a complir tant per part de l’entitat com del consistori.
  • Comunicar és imprescindible per a donar a conèixer un espai que és encara bastant desconegut per a la majoria de la nostra societat. D’aquí el valor de fer reportatges i documentals audiovisuals i de fer visites guiades in situ.
  • Disposar o aconseguir dades sobre la necessitat de protegir els ecosistemes marins, que són la base per a vestir uns arguments que no es puguin negar i que, per tant, ens serveixin com a eina.
  • Hi ha un valor intrínsec en les iniciatives de custòdia que va més enllà dels acords i que radica en la participació i implicació social en el seu desenvolupament.
  • Cal definir bé el concepte de governança, així com els models que hi ha que poden ser útils a l’àmbit marí/litoral i, per tant, que permetin la participació de les entitats en diferents aspectes relacionats amb la presa de decisions i/o la gestió d’un espai en concret.
  • El “Libro Blanco de la Custodia del Territorio” es va publicar el 2017 amb l’objectiu de compartir una diagnosi sobre l’estat de l’art en la custòdia del territori a nivell estatal i les passes identificades per a seguir evolucionant de forma conjunta per a fomentar i donar solidesa a les iniciatives emmarcades dins aquesta eina.
  • Des del FRECT s’estan donant els últims detalls a un document sobre la col·laboració público-social, amb el suport de la Fundación Biodiversidad.
  • Des de la ICTIB s’ha impulsat enguany la creació d’un Grup de Treball sobre la custòdia del territori al Domini Públic, amb l’ànim de treballar conjuntament en els temes d’interès pel desenvolupament d’aquesta eina especialment a l’àmbit marí i litoral. L’objectiu de 2021 és produir un document que ajudo a aclarir tots els dubtes que sorgeixen en el moment de plantejar les iniciatives en aquest àmbit pel que fa a interlocutors, aliances, models de col·laboració, permisos necessaris, etc.

Comments are closed