JORNADA DE DIFUSIÓ D’INICIATIVES DE CUSTÒDIA DEL TERRITORI A LES ILLES BALEARS

Can Alcover, Palma, 13 de desembre 2018

La jornada que es va celebrar a finals de l’any passat, tenia com a objectiu esdevenir un punt de trobada i debat entre les entitats i persones interessades en la custòdia del territori, a través de la difusió de diverses iniciatives en marxa a les Balears i, també, una iniciativa exitosa i inspiradora de Catalunya. A continuació en fem un resum de cada xerrada, amb un ellaç a la presentació que varen dur els ponents; les mateixes presentacions, així com d’altres de jornades anteriors, es poden consultar en aquest enllaç.

La inauguració va ser a càrrec de Miquel Vadell, director insular de Territori i Paisatge, del Consell Insular de Mallorca, i Núria Llabrés, presidenta de la ICTIB. La jornada va tenir el suport del Consorci de la Serra de Tramuntana.

Seguidament, varen arrencar les xerrades amb “Acords de custòdia per a la conservació del Voltor Negre, a càrrec de Pep Tapia de la Fundació Vida Silvestre Mediterrània. En Pep va explicar la tasca que es desenvolupa a la finca d’Ariant, que des del 2012 és en la seva propietat gràcies a la donació que en van fer els propietaris. En aquesta zona hi ha una quarta part dels nius del voltor negre de la Serra, i l’entitat treballa per a mantenir l’hàbitat, la gestió tradicional agrària i dur a terme un seguiment del voltor negre, gestiona un menjador i realitza vigilància a les zones sensibles.

A continuació, amb “Educació i custòdia: el cas de sa Comuna de Bunyola, a càrrec de Gemma Capdevila de l’IES Joan Alcover,
vàrem conèixer com s’ha dut a terme l’acord de custòdia a tres bandes entre l’institut, el GOB Mallorca i l’Ajuntament de Bunyola, aquest darrer com a propietari de l’espai a conservar, la Comuna de Bunyola. L’institut, a través d’un projecte d’Aprenentatge i Servei, va considerar que la custòdia del territori era una bona eina per a què l’alumnat s’impliqués d’una manera més activa en la conservació de sa Comuna, realitzant propostes i accions, juntament amb el GOB.

La següent xerrada va ser “El refugi de Xim Quesada, as Cornadors, on en Xisco Colom, de la Federació Balear de Muntanya i Escalada, ens va fer una explicació sobre l’acord que, des de 2014, té la FBME amb la propietat de l’Ofre, amb una durada de 25 anys. Gràcies a l’ajuda de molt voluntariat i la col·laboració d’una empresa que ha cedit el material, han aconseguit restaurar el refugi, que tenia el sostre gairebé esbaldregat. També s’estan fent tasques de restauració i manteniment del camí que condueix al refugi i els seus voltants.

Després va arribar l’hora de “Acords a finques públiques per a l’apicultura ecològica”, a càrrec de Martí, apicultor i membre d’APAEMA. Aquesta entitat ha signat un conveni amb les administracions responsables de diverses finques públiques, a través del qual els apicultors hi poden ubicar apiaris. després de passar un procés de selecció i signar unes garanties. L’acord fixa un protocol d’actuació de l’activitat apícola en qüestió, per respectar en tot moment el valor natural i patrimonial de la finca, sense afectar per a res l’accés habitual de part de la població en general. Un dels límits, per exemple, és la prohibició de l’ús de fumador apícola a aquestes finques per evitar el risc d’incendi. Els acords són d’un any de durada, prorragables, i l’apicultor que entra ha d’impartir un mínim d’un taller a l’any per als visitants de la finca. És imprescindible també la redacció d’una memòria anual.

Malhauradament no vàrem poder gaudir de la xerrada “El banc de terres de les Pitiüses”, a càrrec d’APAEEF, d’Eivissa, degut a que el mal temps no les va permetre arribar fins a Mallorca.

Sí vàrem poder escoltar “Custòdia al Barranc de Biniaraix, a càrrec de Macu Férriz de l’associació TAIB, on es va fer un resum sobre el projecte de custòdia del territori que s’ha iniciat el 2018, any en que s’han signat 4 acords entre l’associació TAIB i diversos propietaris de finques al Barranc de Biniaraix. Fins ara, s’ha aconseguit un ajut per a poder fer petites actuacions a 3 de les finques, com ara la restauració de marges de paret seca i el manteniment de marjades d’olivar, amb feines de poda i eliminació de pinotells. També s’ha iniciat un inventari de biodiversitat, amb l’objectiu de conèixer quines espècies estan associades a les marjades d’olivar i cercar-ne d’indicadores de qualitat de l’hàbitat. Aquestes accions s’han desenvolupat amb voluntariat i algunes intervencions de mà d’obra qualificada.

Tot seguit de la pausa-cafè, va arribar l’oportunitat de “El moviment veïnal des Rafal Trobat, a càrrec de Rafel Tur de l’associació de veïns des Rafal Trobat a Eivissa. En Rafel va xerrar de la iniciativa d’aquesta associació de veïns de l’illa d’Eivissa, que ja fa uns quants anys va decidir que havia de recuperar una zona boscosa del seu voltant que s’havia convertit en un abocador de fems. A través de jornades de voluntariat es va realitzar neteges de la zona, i des d’aleshores han dissenyat tot una sèrie de materials i activitats d’educació ambiental per a donar a conèixer l’espai i, a la vegada, ajudar en la seva conservació.

Seguidament sentirem la xerrada sobre “Bioindicadors, el seguiment dels acords de custòdia agrària, a càrrec de Miquel Camps del GOB Menorca.
Aquesta entitat signa acords amb propietaris i pagesos de finques agràries, amb l’objectiu de compatibilitzar la viabilitat econòmica de l’activitat agrària amb la conservació dels valors naturals, culturals i paisatgístics de la finca. Al 2018 s’ha posat en marxa el seguiment de bioindicadors de les diferents finques amb la col·laboració de voluntariat, per tal de conèixer quin impacte tenen les mesures pactades en els acords de custòdia en la conservació.

Finalment, vàrem poder conèixer L’experiència de custòdia a Can Moragues“, a càrrec de Marc Vilahur de la Fundació Emys, Catalunya.
Amb l’objectiu de treballar per a la recuperació del galàpeg europeu Emys orbicularis, la Fundació es va adonar que havia d’incidir en la gestió que es feia al voltant dels espais susceptibles de tenir aquesta tortuga, i a partir d’aquest moment es va anar treballant per a recuperar l’activitat agrària de la zona de Riudarenes, a Catalunya, amb criteris de sostenibilitat. Per tal de donar sortida als productes de les finques amb acord de custòdia, es va decidir muntar l’obrador de Can Moragues, juntament amb l’associació Astras, de persones amb diversitat funcional i psíquica, per a l’elaboració de melmelades. Actualment, aquestes melmelades es venen a molts indrets de l’estat espanyol i també a l’estranger. A la finca Can Moragues, on s’organitzen activitats naturalistes cada cap de setmana, s’ha instal·lat una botiga i també un espai gastronòmic.

Van participar a la jornada una vintena de persones, entre els ponents i els oients. La valoració ha estat molt positiva, ja que a més de difondre les diferents iniciatives existents a les Illes Balears, també s’ha contribuït a que es coneguin entre elles i a la possibilitat de trobar sinergies.

Leave a Reply